L'animal al punt de mira!

El seu nom vulgar: Lleó, i també conegut com a El Rei de la Selva.

El seu nom científic: Panthera leo.

Pertany al grup: mamífers carnívors.

És de la família: fèlids.

Un petit resum de la morfologia:

El lleó és el segon felí vivent més gran després del tigre. Amb unes potes potents, una forta mandíbula i unes dents canines de vuit centímetres, el lleó pot fer caure i matar grans preses. La coloració dels lleons va des d'un color camussat clar fins a un marró grogós, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre. Tot i que van esvaint-se a mesura que els lleons esdevenen adults, encara es poden observar taques, a penes visibles, a les potes i les parts inferiors. Aquesta característica està més marcada en les lleones.
Els lleons són els únics fèlids que presenten un dimorfisme sexual evident; és a dir, els mascles i les femelles tenen un aspecte notablement diferent, com a conseqüència dels rols especialitzats que juguen dins el grup. Per exemple, la lleona, com caçadora, manca de l'espessa crinera del mascle, que perjudicaria la seva capacitat de camuflar-se quan para emboscades. El color de la crinera va de ros a negre, i sol esdevenir més fosc a mesura que el lleó envelleix.
El pes dels lleons adults varia generalment entre 150 i 250 kg en els mascles i 120-182 kg en les femelles Nowell i Jackson aposten per un pes mitjà de 181 kg en els mascles i 126 kg en les femelles; un mascle mort a prop del Mont Kenya pesava 272 kg. Els lleons tendeixen a tenir una mida diferent segons el medi ambient i la zona, cosa que resulta en una gran varietat de pesos registrats. Per exemple, els lleons de l'Àfrica meridional tendeixen a pesar un 5% més que els de l'Àfrica oriental, en general.
La longitud del cap i el cos és de 170-250 cm en els mascles i 140-175 cm en les femelles; l'alçada a l'espatlla és d'uns 123 cm en els mascles i 107 cm en les femelles. La cua mesura 90-105 cm en els mascles i 70-100 cm en les femelles

El seu habitat:

Els lleons són carnívors predadors amb dos tipus d'organització social. Alguns són residents que viuen en grups anomenats "esbarts". L'esbart sol consistir en aproximadament cinc o sis femelles emparentades, les seves cries d'ambdós sexes, i un o dos mascles coneguts com a la "coalició", que s'aparellen amb les femelles adultes (tot i que s'han observat esbarts extremament grans, de fins a trenta individus). La coalició de mascles d'un esbart sol consistir en dos mascles, però pot augmentar fins a quatre i després tornar a baixar. Els cadells mascles són expulsats del seu esbart matern quan assoleixen la maduresa.
El segon comportament organitzacional és el dels "nòmades", que es mouen per grans territoris i es desplacen esporàdicament, o bé tot sols o bé en parelles. Les parelles són més freqüents entre els mascles emparentats que han estat exclosos del seu esbart natal. Cal remarcar que un lleó pot canviar d'estil de vida; els nòmades poden esdevenir residents i viceversa. Els mascles han de passar aquest estil de vida i alguns no són mai capaços d'unir-se a un altre esbart. Una femella que esdevé nòmada té molta més dificultat a l'hora d'unir-se a un nou esbart, car les femelles d'un esbart estan emparentades i rebutgen la majoria d'intents de femelles no emparentades d'unir-se al seu grup familiar.
L'àrea que ocupa un esbart rep el nom d'"àrea d'esbart", mentre que la que ocupa un nòmada és denominada "territori".


El lleó s’alimenta de:

Els lleons són animals potents que solen caçar en grups coordinats i assetgen la presa que han triat.
Aprofiten factors que redueixen la visibilitat; la majoria de preses són caçades a prop d'algun lloc que oculta les lleones, o durant la nit. S'acosten a la víctima sense ser detectades, fins que es troben a una distància d'aproximadament 30 metres o menys. Generalment, diverses lleones treballen en equip i encerclen el ramat des de diferents punts. La presa sol ser morta o bé per estrangulació, o bé per asfíxia.

Les preses són principalment mamífers grans, amb una preferència pels nyus, impales, zebres, búfals, i facoquers a Àfrica, i nilgaus, senglars, i diverses espècies de cérvols a l'Índia. Els lleons també cacen moltes altres espècies, segons la disponibilitat. Això concerneix principalment ungulats amb un pes d'entre 50 i 300 quilograms, com ara el cudú, el búbal, l'òrix del Cap, i l'eland. A vegades, cacen espècies relativament petites com la gasela de Thomson o la gasela saltadora.



Aquesta infromaciól'hem tret de:

google
wikipedia